Tal dia com hui… Lubo Penev va marcar el seu últim gol amb el Valencia CF

Tal dia com hui… A 1995 va marcar el seu últim gol Lubo Penev amb la samarreta del València CF. Va succeir en la volta de les semifinals de Copa del Rei davant l'Albacete Balompié, on l'ariet va ser determinant per a donar-li al Valencia CF la classificació per a la famosa final de l'aigua marcant tant en l'anada com en la volta. El fitxatge del davanter búlgar, gran ídol de tota una generació de valencianistes, va ser un ‘boom’. Un autèntic colp d'efecte en un moment en el qual el València CF va eixir al mercat a la recerca d'un davanter de garanties per a fer un salt en l'atac. Stoichkov, Fonseca… Aquell estiu es van vincular al Club nomenes de grans davanters, però Roberto Gil, secretari tècnic, ho va tindre clar i va apuntar el nom d'aquell ariet que havia marcat 80 gols amb el CSKA (Sredets) de Sofia.

El triat tenia 23 anys, era internacional amb Bulgària i tenia unes condicions extraordinàries. El seu fitxatge no va anar precisament un passeig amb barca i és que el Valencia CF va tindre que destrabar les dificultats burocràtiques que va imposar el règim comunista, molt reticent a deixar eixir als jugadors a una edat tan primerenca, però Arturo Tuzón, llavors president, ho va acabar aconseguint el mes de setembre, amb la contrapartida que no podria jugar la Copa de la UEFA en haver jugat en competició europea amb el seu anterior equip. En la seua primera temporada (1989-90) Penev no va ser màxim golejador, ho va ser Fernando Gómez Colomer, però va començar a exhibir la seua personalitat i el seu poder.

La seua connexió amb Mestalla va ser instantània (el “Lubo, Lubo” prompte es convertiria en un dels càntics de capçalera de l'afició) i la seua adaptació també. El València CF va acabar LaLiga subcampió, alguna cosa que no succeïa des de 1972, i bona part d'aquell èxit va radicar en la seua figura. Al llarg de les sis temporades que va defensar l'escut del Valencia CF, Lubo es va consagrar com el nové màxim golejador històric del Club, però potser el millor llegat que va deixar a Mestalla va ser el seu carisma i el seu esperit indomable. El búlgar va aconseguir connectar, deixant petjada en una dècada en la qual, si bé el Valencia CF no va aconseguir alçar cap títol fins a la Copa del 1999, va recuperar prestigi a Europa. En aqueix context, Penev va il·lusionar i va ser decisiu per a obtindre diverses classificacions.